Aquest 2024 haurem de fer front al tancament definitiu de Solius amb la fracció Rebuig disparada, cosa que provocarà un augment en el preu del rebut de les escombraries (a banda dels efectes nocius que té pel medi ambient). El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ordenat a la Generalitat clausurar immediatament tot el complex de residus de Solius i tancar les seves instal·lacions, d’acord amb una sentència que data de l’any 2020. El tancament, que es produirà aviat, afectarà a tota l’activitat del complex, també a la nau de premsat i la planta de compostatge. Tot i que Solius ja no abocador des del passat mes de febrer, sí que funciona com a planta de transferència de deixalles, d’aquí es carreguen en camions i es duen fins a l’abocador de Vacarisses. Una pràctica que s’haurà de deixar de fer.

Des d’un punt de vista ambiental el tancament de l’abocador de Solius és una bona notícia perquè les instal·lacions representaven un perill latent pel ecosistema del massís de Cadiretes, un espai que forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya i de la Xarxa Natura 2000. Actualment la bassa de lixiviats que s’ha format a l’abocador ocupa una part de sòl de protecció especial i filtra aigües brutes que, al final, van a parar a la conca del Ridaura.

El tancament representa un maldecap important pels municipis que configuren la mancomunitat del Consorci de l’abocador de Solius (Llagostera, Santa Cristina d’Aro, Castell-Platja d’Aro, Calonge-Sant Antoni i Sant Feliu de Guíxols), entre altres coses, perquè significarà un increment en les despeses. Cal tenir en compte que el tancament comporta tres despeses importants:

-El cost de la clausura, és a dir el cost de segellar el dipòsit, que es calcula és d’un 3 milions d’euros i que la Generalitat ja ha manifestat que assumirà.

-El cost, una vegada clausurades totalment les instal·lacions, de fer el manteniment i la regeneració de l’espai. Unes feines que duraran al voltant de 30 anys i que generaran una despesa que, a hores d’ara, no està clar si les assumirà íntegrament la Generalitat, o bé, els municipis que configuren el Consorci tindran també una part de responsabilitat en les mateixes.

-I, finalment, el cost del transport, perquè resulta evident que la diferència d’anar a Solius o a Vacarisses, 116 quilometres d’anada i 116 de tornada en cada viatge en el cas de Sant Feliu de Guíxols, farà augmentar la despesa que repercutirà directament en la taxa i en el rebut de les escombraries.

Hem de lamentar que Sant Feliu de Guíxols sigui l’únic dels municipis que, al llarg de la darrera dècada, hagi incrementat el nombre de tones de rebuig abocades a Solius, en un clar exemple de l’estancament i els mals resultats que la recollida selectiva té en el municipi.